NATURALISME

EL CRANC DE RIU

 

El cranc de riu autòcton és una espècie en perill d’extinció degut a l’afanomicosi o pesta del cranc, malaltia portada per espècies de cranc exòtiques com el cranc roig o el cranc senyal. Afortunadament, a la Garrotxa en queden diverses poblacions a les capçaleres de rius i rieres. A més hi ha l’astacifactoria del Molí de les Fonts, des d’on es duu a terme la cria de nous exemplars i repoblacions a la comarca. Des de l’ANEGx fa anys que donem suport a la conservació d’aquest animal, com ara mostrejos de les poblacions salvatges, publicació de material de divulgació i suport a les tasques desenvolupades a l’astacifactoria.

 

Des de l’ANEGx s’ha editat un llibre de referència a Catalunya sobre el cranc autòcton, amb molts autors i col·laboradors involucrats. 

Si voleu adquirir un exemplar el podeu trobar a les llibreries d’Olot.

Si voleu rebre el llibre a casa, podeu fer la vostra comanda fent les següents passes:

1. Envieu un correu a naturalistesgarrotxa@gmail.com o enviant un missatge directe a l'instagram @anegxgarrotxa indicant la vostra adreça postal.

2. Cal fer un ingrés de 14€ al número de compte que us indiquem al vostre correu electrònic.

* Cal afegir-hi les despeses d’enviament, si fos el cas, que depenen de si la vostra adreça és al territori espanyol o a l’estranger.
 

Un cop rebem l’ingrés us enviarem un correu de confirmació i rebreu el llibre dins els 7 dies següents.

​

LES AUS AQUÀTIQUES

 

Les aus aquàtiques són un centre d’interès de l’ANEGx des dels seus inicis a la dècada del 1970, donat que estan relacionades amb uns ecosistemes molt sovint afectats per pertorbacions antropogèniques, i en alguns casos en perill d’extinció: els ecosistemes aquàtics continentals. Els organismes que viuen en aquests ecosistemes, en aquest cas algunes espècies d’aus, són indicadors de la seva salut i per tant el seu coneixement aporta informació valuosa per poder detectar canvis. Els darrers anys, les activitats que organitzem a l’entorn d’aquest grup ornitofaunístic s’emmarquen dins el projecte “Seguiment i estudi de les aus aquàtiques a la comarca de La Garrotxa”, que té el suport del SIGMA des de l’any 2006. Així, l’estudi de les aus aquàtiques s’ha consolidat com una de les activitats estables i participatives de l’ANEGx, que serveixen tant per la contribució naturalística-científica, com per la sensibilització o educació ambiental. L’any 2006, es van aprofitar els controls periòdics de detecció de la malaltia “grip aviar” a les zones humides de la comarca per tal de censar les aus aquàtiques d’una manera estandarditzada. Amb el pas del temps s’ha acumulat informació sobre les espècies, la distribució o la dinàmica poblacional de les aus aquàtiques a la comarca de La Garrotxa i, sobretot, s’ha consolidat el cens d’aus aquàtiques hivernants, esdevenint un treball de camp potent, on hi participen nombrosos/es naturalistes de la comarca. Les dades d’aquest cens, que es duu a terme entre el 10 i 20 de gener, serveix a més per col·laborar amb els censos d’aus aquàtiques que també es realitzen a escala regional i internacional en aquestes dates.

​

PER A MÉS INFORMACIÓ: https://anegarrotxa.wordpress.com/naturalisme/aus-aquatiques/ 

​

NECRÒFAGS   

 

L’evolució de les poblacions d’aus necròfagues o carronyaires com el voltor comú (Gyps fulvus), el trencalòs (Gypaetus barbatus), l’aufrany (Neophron percnopterus) i el voltor negre (Aegypius monachus) a la comarca de la Garrotxa i la recent nidificació de tres de les quatre espècies d’aus necròfagues, després de més de 50 anys sense criar-hi, va motivar  ara fa una dècada a un grup d’ornitòlegs locals a fer-ne un seguiment. L’observació d’aquestes aus des de diferents punts de guaita en època de reproducció i els resultats obtinguts a partir del seguiment i maneig d’un punt  d’alimentació suplementària ha estat la base per participar en l’estudi que la Universitat de Barcelona està desenvolupant sobre les aus necròfagues de Catalunya.  A més, enguany l’entitat naturalista ha legalitzat un punt d’alimentació suplementària (PAS) per minimitzar els efectes de les limitacions tròfiques a causa de la normativa actual que impedeix deixar animals morts en qualsevol indret de la comarca.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​